Manresa, 27 gener 2009.La rata i l'ermità.
Un ermità a la vora de un camí veié passar volant un milà que duia a les urpes una rata acabada de caçar. L'ermità pregà a déu que aquella rata li caigués a la falda. I déu li va concedir el desitj. Amb la rata a la falda l'ermità va pregar a déu que la rata es convertís en una bella donzella. Déu l'escaltà i va convertir la rata en una noia molt bonica. Decidit l'ermità a oferir-li lo millor a aquella noia li digué:
Ermità: Vols la lluna per marit?
La Noia: No, que la lluna no té claretat per ella mateixa, sinó pel sol.
Ermità: vols doncs el sol per marit?
La Noia: No, que tot i la seva reialesa el sol no pot evitar que els núbols li prenguin la claretat.
Ermità: Doncs vols un núbol per marit?
La Noia: No, perque el vent porta al núbol on vol.
Ermità: I el vent no fóra un bon marit per a tu?
La Noia: No, perque les muntanyes li tallen el pas.
Ermità: Potser et vols casar am la muntanya?
La Noia: No, que les rates la foraden.
Ermità: Ja ho sé, et casaràs amb un home doncs.
La Noia: Tampoc, que l'home mata a les rates.
I Llavors la noia pregà a l'ermità que la tornés rata, com era abans, i que li dones per marit un bell rat.
Un ermità a la vora de un camí veié passar volant un milà que duia a les urpes una rata acabada de caçar. L'ermità pregà a déu que aquella rata li caigués a la falda. I déu li va concedir el desitj. Amb la rata a la falda l'ermità va pregar a déu que la rata es convertís en una bella donzella. Déu l'escaltà i va convertir la rata en una noia molt bonica. Decidit l'ermità a oferir-li lo millor a aquella noia li digué:
Ermità: Vols la lluna per marit?
La Noia: No, que la lluna no té claretat per ella mateixa, sinó pel sol.
Ermità: vols doncs el sol per marit?
La Noia: No, que tot i la seva reialesa el sol no pot evitar que els núbols li prenguin la claretat.
Ermità: Doncs vols un núbol per marit?
La Noia: No, perque el vent porta al núbol on vol.
Ermità: I el vent no fóra un bon marit per a tu?
La Noia: No, perque les muntanyes li tallen el pas.
Ermità: Potser et vols casar am la muntanya?
La Noia: No, que les rates la foraden.
Ermità: Ja ho sé, et casaràs amb un home doncs.
La Noia: Tampoc, que l'home mata a les rates.
I Llavors la noia pregà a l'ermità que la tornés rata, com era abans, i que li dones per marit un bell rat.
Text: Ramon Llull; Poeta mallorquí. 1232-1315.
No hay comentarios:
Publicar un comentario