Manresa, 22 de març de 2015
El Diumenge de Pasqua, també anomenat Pasqua de
Resurrecció, Pasqua Florida i Primera Pasqua, és el dia que a Catalunya és
tradició cantar les Caramelles.
“ Si les gallines
us ponen
ens podreu donar
uns quants ous,
i per postres
fruita seca,
panses, ametlles i
anous.
I si heu fet bona
collita,
de la bóta del racó
ompliu-nos una
garrafa
que ens els beurem
amb porró.
Que avui és Pasqua
Florida,
i mullarem la
cançó. “
COM SE SAP QUAN ÉS PASQUA
El dia de Pasqua de Resurrecció depèn de la lluna i es
pot escaure entre el 22 de març i el 25 d'abril. Sempre és el diumenge següent
a la primera lluna plena a partir de l'equinocci de primavera de l'hemisferi
nord. Si el dia de lluna plena ja s'escau en diumenge, la Pasqua cristiana es
passa al diumenge següent per o coincidir amb la Pasqua jueva ja que són dues
festes diferents. Equinocci és
quan el dia i la nit duren igual, això passa dos cops a l'any; el març i el
setembre.
La Pasqua Cristiana: recorda a Jesucrist. La Pasqua Jueva: recorda la fugida de Egipte del
poble d'Israel alliberant-se de l'esclavitud dels egipcis.
LA FESTA DE LES CARAMELLES
És la festa pasqual que té lloc tradicionalment a la
Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i
masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades
Caramelles. A Catalunya hi ha multitud de pobles amb una bona tradició de
cantar Caramelles, per exemple, són ben lluïdes les caramelles de Sant Julià de
Vilatorta, que tenen una existència documentada de almenys 400 anys. Igualment
ho són les caramelles de Ardèvol de Pinós, entre d'altres.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT
L'ORIGEN DE LES CARAMELLES
L'origen de les caramelles és popular, tot coincidint amb
les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Es
considera popular perquè pertany tothom. No és segur l'origen de les Caramelles
ja que no hi ha cap documentació escrita que ho expliqui, però si se sap que
venen de molt antic. Mossèn Cinto Verdaguer, situà el naixement de les
Caramelles el segle XVI a la Garrotxa, concretament al santuari de la Mare de
Déu del Mont, santuari situat a pocs km al nord de Besalú, segons la seva
teoria, a partir aquest lloc, les Caramelles es van estendre cap a Olot, cap a
l'Osona i fins arribar a tot arreu. Avui dia aquesta versió de Jacint Verdaguer
es dóna per bona.
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER
Uns Goigs dedicats a la Mare de Déu Roser es cantaven per
Pasqua Florida en aquest santuari acompanyats d'un instrument musical dit: la
Caramella. La teoria és que aquest instrument musical, la Caramella, va donar
nom als Goigs que per Pasqua es cantaven a la Mare de Déu, passant a dir-se
Caramelles a tot un seguit de cançons que el dia de Pasqua Florida es cantaven
en honor a la Mare de Déu en agraïment a la fertilitat de la terra i a la
floració de la natura. Es creu que els Goigs de la Mare de Déu del Roser és la
cançó de Caramelles més antiga.
LA TRADICIÓ DE LES CARAMELLES
La tradició de les Caramelles és més típica de pobles que
no pas de grans ciutats, a les ciutats grans la majoria de gent no en té gaire
idea, tanmateix en els pobles és una tradició que avui dia encara continua ben
viva i arrelada, sobre tot a la Catalunya interior i al Pirineu, també té certa
presència a Andorra. La capital de les Caramelles; diuen que és Súria, això és
degut a què enlloc hi ha tantes colles de cantaires de Caramelles com a Súria,
allà entre totes les colles arrepleguen cap a 500 caramellaires. Però, no és
pas Súria l'únic lloc amb una llarga tradició de Caramelles.
CARAMELLES AL BAGES
La tradició de cantar Caramelles per Pasqua Florida continua
ben viva en la majoria de pobles de la Catalunya central. Tot i que les més
majoritàries es fan a Súria i Callús, hi ha altres poblacions com Cardona,
Berga o Aguilar de Segarra que mantenen les Caramelles, amb centenars de
persones vestides amb indumentària típica catalana omplint places i carrers.
A
Fonollosa (Bages) i altres indrets més tradició de pagès, és típic que els
caramellaires surtin amb els tractors a cantar les seves Caramelles pels
diferents masos.
A Sant
Martí de Torroella (Bages) abans existien abans dues colles de
caramellaires adults, passant a ser després una sola de grans i una de petits.
El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa
blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana.
A Callús
(Bages) les Caramelles també són molt vistoses. Les Caramelles són una de
les festes més importants de l’any i durant dos dies, els i les caramellaires
es vesteixen amb la roba típica catalana i fan un recorregut per les masies i
cases del poble cantant i ballant cançons tradicionals catalanes tot fent anar
les ballestes i contagiant emoció a la població. A Callús tenen també una
parella de gegants, de gegants caramellaires.
La Maria Viladelleva i el Tinet dels Manxons.
La Maria representa una noia
vestida de caramellaire i el Tinet n’és la parella, va vestit de caramellaire i
duu la ballesta.
OUS DINERS O RES
Si una colla de caramellaires es presentava a cantar a
davant d'una casa i aquella casa no els donava res, a la comarca del Bages,
aquesta circumstancia sempre ha estat prevista, llavors al no rebre res
d'aquella casa, els cantaires cantaven això..., el segle XX encara es feia,
actualment no, ja no es fa.
Adéu-siau gent de
la casa,
mala sort que déu
us do,
que se us morin
totes les gallines
i també el millor
capó.
La gallina la
pepida
i el porcell el
socarro,
que déu us mati
totes les gallines
com més aviat
millor.
LA LLETRA DE LES CARAMELLES
La lletra de les cançons de Caramelles antigament feia
referència a la religió, al naixement de les flors, plantes i sembrats. Avui
dia té un caire més festiu i, la primavera, el bon temps, i la natura continuen
sent temes recurrents.
Caramelles de la
Coromina (Bages), Pasqua 2014
Els cantaires de la
Coromina,
Caramelles venim a
cantar.
Obriu portalons i
balconades
vostres cors volem
reconfortar.
Cantem fort perquè
som gent alegre,
cantem clar perquè som
catalans.
Els ocells novells
ens volen acompanyar,
la primavera ja és
un esclat!
Nostres camps
llueixen amb verdor i tendresa,
la muntanya ens
enlluerna amb la blanca sal
i les flors totes
regalen
aromes, color i
nostàlgia
d'un hivern que ha
fugit amb el desglaç.
Avui la natura s'ha
vestit de festa
i voltant els
ocells ens van encerclant,
farem junts una
sardana amb molta gresca
perquè la Pasqua
Florida ja ha arribat!
Nostres cants
neixen al Cardener
i ressonen dins la
mina
escampant arreu la
tradició,
portant la bandera
al cor.
Nostres cants
neixen al Cardener
i ressonen dins la
mina
escampant arreu la
tradició,
Coromina gent
d'empenta i barretina,
porta la senyera al
cor.
EL GOIG DE LES BOTIFARRES
El Goig de les Botifarres és una cançó de Caramelles que
té un caire humorístic, sarcàstic burlant-se de fets que tothom coneix, a
vegades canviant noms de persones o llocs però, que al cap i a la fi tothom
identifica.
Fragment dels Goig
de les Botifarres
de la Colla Jove
de Cardona (Bages), Pasqua 2014.
al·lusió a Fèlix Millet, amb tonada del llença't de Lax n
Busto.
“...N'has robat
molts de diners
creus que no et
descobriran
però amb els mesos
te n'adones
que tens uns mossos
rondant
però no tens pas la
intenció d'anar a la presó
i penses que només
et queda una opció:
llença't, i trencat
el fèmur o el peroné
i passa una
temporada a la “virulé”
i dius al jutge
que no hi ets pas
tot, que arribes “xutat”
excusa per dir que
ho tens tot oblidat...”
EL VESTUARI DE CARAMELLES
El vestuari de Caramelles es compon de diferents elements que es detallen a continuació, bàsicament és el vestit típic català.
Les colles de Caramelles duen vestuari típic català. A
vegades adapten el vestuari a la dansa que facin i en alguns casos pot variar
d'un any a un altre.
Vestit típic
català de dona:
Brusa, cosset, davantal, enagos, espardenya, faldilla,
mitena, mitja, ret.
Vestit típic
català d'home:
Armilla, barretina, camisa, espardenya, faixa, llacet,
mitja, pantalons.
Armilla. Peça de vestir que duen els homes, és
generalment de vellut, sense mànigues i cobreix el pit i l'esquena, es corda
per davant.
Barretina. Barret típic català, fet de llana o estam,
en forma de bossa allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres.
Brusa. Peça de vestir femenina, amb mànigues o
sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc.
Camisa. Peça de vestir masculina, amb mànigues, que
arribava des del coll fins la cintura i es porta sobre la pell o sobre la
samarreta o altra roba interior i es cordada pel davant.
Cosset. Peça de vestir femenina que cobreix el cos o
el bust generalment sense mànigues.
Davantal. Peça de drap que serveix per protegir el
davant del vestit.
Enagos. Peça de vestir interior, generalment de roba
blanca, que porten les dones sota les faldilles.
Espardenya/es.
Calçat de sola de cànem trenat i empenya
feta amb vetes o roba gruixuda, amb dues vetes que lliguen a la cama.
Faixa. Peça de roba més llarga que ample que
serveix per cenyir el cos per la cintura donant-li voltes.
Faldilla. Part exterior del vestit de la dona que va
de la cintura a vall.
Llacet. Peça que els homes duen al coll, és equivalent a corbata o corbatí
Mitena. Guant de punt, trenat en forma de xarxa i
sense dits que pot arribar fins el colze.
Mitja. Peça de roba que es calça i que pot arribar
fins al genoll.
Ret. Element femení que es posa el cap per
adornar i/o reculli el cabell.
EL DICCIONARI DE LES CARAMELLES
Accessoris:
les colles de Caramelles compten amb elements diversos per fer les actuacions;
el cèrcol, el bastó, la pandereta, el mocador, el trabuc, o el picarol en són
alguns.
Ball de bastons:
dansaires proveïts de uns pals fets de fusta i que ballant piquen uns pals
contra altres pals de manera harmoniosa al so de la música.
Ball de
cascavells: ball que acompanya a les Caramelles en què els dansaires porten
lligades als turmells unes peça plenes de cascavells i que amb les quals fan
diverses danses amb la musica de cascavells.
Ballesta:
element plegable i extensible que es fa servir per oferir flors a les persones
que han sortit al balcó a veure els caramellaires. Són artefactes de fusta amb
els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les
cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa
posant-hi uns diners.
Ballester/ra:
qui duu la ballesta.
Bastoners/res:
dansaires que fan ball de bastons. És comú que els dansaires bastoners portin
cascavells i que els dansaires de cascavells també siguin bastoners, a vegades
les dues coses és el mateix.
Cançons de
Caramelles: les més habituals són les sardanes, els valsos, i el Goig de
les Botifarres. Les cançons van acompanyades de música, cada colla es porta la
seva banda musical.
Cantar Caramelles:
les colles de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les
quals canten les cançons anomenades Caramelles, habitualment dediquen el
dissabte a anar a cantar a les afores de la població i dediquen el diumenge al
nucli urbà. Antigament quan sortien a cantar davant les cases, i si en elles hi
havia noies per casar els oferien flors. En agraïment rebien ous.
Caramella:
instrument musical, instrument de vent semblant a la flauta fet de canya o
fusta i de só molt agut.
Caramelles:
les caramelles es canten per Pasqua Florida.
Caramelles:
les caramelles són cançons populars que canten les colles de caramellaires per
Pasqua Florida anant pels carrers i masies d'una població.
Caramelles: les
Caramelles en altres llocs tenen altres noms com: Camarelles, Camilleres,
Camarleres. Caramatlleres, Camigeres.
Caramelles:
Inicialment les caramelles eren una forma de celebrar la resurrecció de Crist
que coincideix amb l'arribada de la primavera.
Camillaire/s o
caramellaire/s: qui canta Caramelles.
Caramellaires:
són colles de gent que canten caramelles per Pasqua.
Cascavell:
esfera de metall buida amb una boleta a dins que la fa sonar quan és sacsejada.
Cistelles/cistellons:
les Lloques, per a la recapta, duen cistells engalanats amb cintes sent on
guarden els donatius.
Colla de
Caramelles: agrupació de caramellaires.
Colles: Els
caramellaires se agrupen en colles i ballen valsos sardanes i altres musiques.
Danses catalanes:
coreografies tradicionals que acompanyen a les cançons.
Dissabte de
glòria: és el dissabte de Pasqua, és quan es comença a cantar Caramelles.
Diumenge de
Pasqua: és el dia gran de les Caramelles.
Dilluns de Pasqua:
en alguns llocs es canten caramelles fins el dilluns de Pasqua.
Dring: és el
soroll que fa una cosa feta de vidre o metall al un rebre un cop.
Dringar els
cascavells: fer sonar els cascavells.
Esmorzar: a
les cases de pagès és costum oferir als caramellaires menjar i beure. A Súria
per recordar aquest fet, el diumenge de Pasqua de bon dematí, a la plaça Major
s'hi dóna esmorzar i a la plaça Sant Joan, es dóna coca i mistela a tothom.
Galeig, galejar,
galejada: soroll del trabuc, disparar el trabuc, disparada de trabucs.
Goig de les
Botifarres: són cançons humorístiques en to de burla sobre fets polítics
i/o socials.
Lloca-lloques:
persona/s encarregada de recaptar diners en agraïment als balls i a les cançons
que s'han cantat. Duen un cistell engalanat amb cintes de colors on hi ha flors
que seran llençades pels ballesters als balcons de la gent, també hi duen fulls
amb la lletra de les cançons que canten, a canvi de fer un donatiu, les Lloques
donen la fulla amb la lletra de les cançons.
Trabuc: arma
antiga de foc. Avui dia es fa servir com element festiu en determinades festes
a molts llocs de Catalunya. No dispara cap projectil, només fa soroll.
Trabucaires:
En les festes catalanes, són; una colla que porta trabucs amb els quals de bon
dematí desperten a tothom bo i disparant trets a l'aire pels carrers de la
vila. Els Trabucaires són un element molt típic de Súria tot i que també
existeix en altres poblacions. A Súria els trabucaires és una de les colles de
Caramelles amb més prestigi, tenen una llarga tradició i es diuen: El Tro Gros.
LES CARAMELLES A SÚRIA
Les Caramelles més
grans de Catalunya
Súria (Bages), és una de les poblacions de Catalunya amb
una tradició de Caramelles més ben arrelada. Amb una població de +/- 6.500
habitants, Súria compte enguany amb 8 colles de Caramelles que apleguen cap a
500 cantaires. 8 colles que en realitat són 6, ja que dues d'elles tenen colla
infantil i colla de grans.
Està documentat que: a Súria l'any 1594 el dissabte de
Glòria uns grups de joves cantaven unes cançons acompanyades amb balls de
cascavells amb l’objectiu de recollir en diners o bé en espècies, ofrenes per a
la Mare de Déu del Roser. A banda del ball de cascavells típic de la vila de
Súria, Súria ha incorporat els trabucaires i el ball de bastons. Una tradició
que es manté viva des de fa uns 400 anys. A partir de 1948 tant les cançons com
els programes es fan en català. L'any 1964 van incorporar-se les noies a les
colles de caramelles. Avui dia les Caramelles són la festa emblemàtica de la vila
i amb una sòlida vocació de continuïtat i evolució.
L'auca de les
caramelles
Una auca és una làmina -una mena de pòster- que conté una
història explicada amb dibuixos i comentada amb textos que fan rima.
A Súria durant el diumenge de Pasqua Florida l'ajuntament
s'instal·la a la Plaça Sant Joan una carpa amb informacions turística pels
visitants, en aquesta carpa s'hi pot veure la història de les caramelles a
Súria amb un recull de fotografies i gràfics, i també s'hi pot adquirir, a preu
simbòlic, l'Auca de les Caramelles que l'ajuntament de Súria posa cada any a
disposició dels visitants.
Nit de Caramelles
al Pavelló
És tradició a Súria que totes les colles cantin plegades
el dissabte de Pasqua a la nit.
La cantada de Caramelles es fa el pavelló municipal
d'esports i comença a les 10 de la nit. Després de la presentació de cada
colla, totes les colles, una a una ofereixen el seu repertori. Aquesta és una
manera còmoda de poder gaudir totes les Caramelles, és gratis i el pavelló
sempre omple del tot. La Nit de Caramelles al Pavelló acaba sempre amb
d'interpretació del Cant del Poble.
Salats de Súria
Una cosa que passa a Súria i que no tinc constància que
es doni a cap altre lloc, és la unió entre les Caramelles i el món casteller.
A Súria un dia van decidir que volien fer encara més
grans les Caramelles, així que perquè les Caramelles tinguessin més
importància, van decidir incorporar-hi un castell. De manera que a Súria amb la
intenció d'engrandir la festa de les Caramelles, es van inventar una colla
castellera, colla que es diu: Salats de Súria, se'ls pot distingir per color
ataronjat de la camisa que duen en les actuacions, d'aquest color ataronjat de
la seva camisa ells en diuen; color potassa. Ara, cada any d'ençà de la creació
de la colla castellera, durant la Nit de Caramelles al Pavelló, Salats de Súria
hi presenta una construcció castellera que complementa les Caramelles.
El Cant del Poble
Les Caramelles de Súria tenen un himne.
L'himne de les Caramelles de Súria és un tema titulat: El
Cant del Poble.
El Cant de Poble es canta sempre durant la Nit de
Caramelles al Pavelló, i és la última cançó, i amb la qual es posa fi a la
festa. Un cop totes les colles han cantat el seu repertori, totes les colles
alhora, tos els caramellaires alhora i tot el públic alhora canten plegats; El
Cant del Poble.
LA LLETRA DEL
CANT DEL POBLE
El Cant del Poble
Glòria, Catalans
cantem!
cantem amb l'ànima!
Un crit i una sola
veu:
visca la Pàtria!
La nostra terra és
redimida!
el gram moment és
arribat!
Fora els ultratges!
Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà
la nostra llibertat!
Joia que inflama el
cel,
falç i ginesta!
Vola sobre el front
l'estel de la senyera!
Tenim les venes per
estimar-la;
i en la tempesta
del combat,
tenim els braços
per defensar-la!
ningú ens prendrà
la nostra llibertat!
EL COSTUMARI CATALÀ
Costumari català:
el Costumari Català és una sèrie de cinc llibres escrits per Joan Amades.
El Costumari Català explica i detalla les festes
tradicionals catalanes. Les tradicions i festes estan agrupades seguint el curs
de l'any i les estacions. El segon volum del Costumari Català parla de la setmana
Santa i la Pasqua, tant en el sentit religiós com en un sentit més festiu.
Aquest volum explica les diverses maneres de celebrar la Pasqua en diferents
comarques i pobles de Catalunya, també les Caramelles
VIDEO DE LES CARAMELLES
DE SÚRIA ANY 2008
LES CARAMELLES
DE SÚRIA 2015
COLLES DE CARAMELLES A SÚRIA ANY 2015
Colla del Tro Gros
ACTUACIÓ. Fan cant, galejada de trabuc i ball de cascavells.
És la Colla de Trabucaires. A final del segle XVIII es va afegir a les Caramelles un altre element, els Trabucaires. La seva finalitat era anunciar pels masos l'arribada de les colles. Anys més tard, als trabucaires se'ls va afegir una colla de joves que cantaven i feien ball de cascavells. Vestuari. Per als homes, camisa blanca, armilla, pantaló de vellut marró, espardenyes de vetes i barretina vermella amb ribet negre. Per a les dones, camisa blanca coberta d’un cos i davantal negre, faldilla estampada florejada, mitges blanques, espardenyes i ret de fil negre al cap i als braços.
Colla de La Llanterna
ACTUACIÓ. Fan cant, sardanes, valsos i popurris.
De l’any 1899 ençà, canten sardanes, valsos i popurris. L'estendard és un tret característic de La Llanterna. Vestuari. Camisa blanca i pantalons o faldilles negres, barretina vermella amb ribet verd i corbatí amb els colors de la senyera.
Agrupació Sardanista Grans
ACTUACIÓ. Fan cants, danses i ball de bastons.
Agrupació Sardanista Infantil
ACTUACIÓ. Fan cants, danses i ball de bastons.
Foment Cultural
Tenen colla infantil i juvenil.
ACTUACIÓ JUVENIL. Cants, danses, orquestra i ballesta.
ACTUACIÓ INFANTIL. Cants, danses.
Daten de l’any 1972. Actualment hi ha colles de grans i de petits. El Goig de les Botifarres i la ballesta formem part del seu repertori.
Colla Altatxu
ACTUACIÓ. Fan cants, ball de bastons i ball de mosses i fadrins.
El moviment alternatiu de Súria va optar l'any 2001 per participar a les Caramelles, de forma que, els alternatius suriencs van decidir crear la seva pròpia colla de Caramelles, colla que es diu Altatxu. L'any de creació fou el 2001 i en els primers anys només interpretaven un ball de bastons i una cançó. Ara també fan el ball de Mosses i fadrins. Vestuari. Camisa o jersei vermell, espardenyes, pantalons negres per als nois i faldilla per a les noies.
Coral Sòrissons
ACTUACIÓ. Cant coral.
Súria antigament es deia Sòrisa. Sòrissons es la contracció de SÒRISA i SONS.
La Coral Sòrissons forma part de l’Escola Municipal de Música de Súria. És la colla més recent.
.jpg)
