Tirallongues i tres colles més

 ÀNGEL | Manresa, 7 de novembre de 2022

Ahir, a Manresa, a la plaça Crist Rei, a les 12 del migdia; les colles castelleres; Xicots de Vilafranca, Castellers d’Esparreguera, Leietans de Gramenet i Tirallongues de Manresa hi van dur a terme la actuació castellera corresponent a la Diada de Tirallongues de 2022.

Diada castellera que, a Tirallongues li va anar prou bé – encara que no del tot – doncs, un pilar de 4, no es va carregar. Descomptant aquest incident, res destacable, una bassa d’oli.

Per començar, Tirallongues va descarregar dos pilars de 4 simultanis. Un 3 de 7 amb agulla es va descarregar a primera ronda, un 4 de 7 amb agulla es va descarregar a la segona ronda i un 4 de 7 a la tercera. En els pilars finals: Tirallongues i Xicots, simultaniament, van descarregar un pilar de 5 cada colla i, tot seguit, totes les colles alhora van optar per fer pilars de 4 de manera simultania. En el cas de Tirallongues, es va intentar fer 2 pilars de 4 simultanis, descarregant-ne un, l’altre es va desmuntar, al desmuntar-lo va caure.

Tirallongues. Manresa, 6 de novembre de 2022.

2p4 sim. 3de7a. 4de7a. 4de7. p5. 2p4 sim, un descarregat, un desmuntat.

Salats ha celebrat la seva Diada

 ÀNGEL | Manresa, 3 novembre 2022

El passat diumenge, 30 d’octubre, a Súria, la Colla Castellera local hi va dur a terme una actuació en motiu de la seva diada.

La colla Suriènca va descarregar tot el què va dur a plaça, sense intents desmuntats i fent una bona actuació. En la Diada de Salats, també hi van participar les Colles, Castellers de les Roquetes i Castellers de Cerdanyola.

Després d’un pilar inicial, Salats va descarregar un 3 de 6 en primera ronda. A segona ronda, un 3 de 6 amb agulla, Salats va girar aquesta agulla a cantó i cantó de la plaça saludant al públic. L’altre castell de Salats va ser un 4 de 6 i, acabant l’actuació, Salats va descarregar un pilar de 4. L’ activitat a plaça va contimuar amb una multitut de pilars canalleros i els temes musicals habituals.

Salats. Súria, 30 d’octubre 2022

p4. 3de6. 3de6a. 4de6. P4.

Tirallongues va a festa major

 

ÀNGEL | Manresa, 20 setembre 2022

Tirallongues va actuar el passat dissabte, 17 de setembre, a Avinyó. Actuació castellera en motiu de la festa major local i en la qual també hi va participar la Colla Castellera de la Gavarresa i els Castellers de Santpedor.

Les 6 de la tarda era l’hora de l’actuació, actuació que va iniciar-se amb una tanda de pilars on es van descarregar dos pilars de 4 simultanis per part de Tirallongues i un pilar de 4 per part de Santpedor i, també, un per part Gavarresa. En primera ronda, Tirallongues va apostar per un 3de7, que es va fer etern per l’extrema lentitud de la canalla en pujar, tot i aixó, el castell va romandre estable i parat en tot moment. A la segona ronda, Tirallongues va optar pel 4de7, castell que es va carregar bé i, com que a Tirallongues, la gent baixa dels castells com vol, doncs, tothon va  baixar alhora. Per la tercera ronda quedava el 4de6 amb agulla que no comportà cap dificultat. 

Posteriorment a les tres rondes, Tirallongues va descarregar un pilar de 5 en solitari i, a continuació, i de forma conjunta amb les altres colles, Tirallongues va descarregar 2p4 simultanis i Santpador i Gavarresa un p4 cada colla.

Tirallongues.  Avinyó, 17/09/2022

2p4 sim. 3de7. 4de7c. 4de6a. P5. 2P4 sim.

11 de setembre la Diada de Catalunya

 ÀNGEL | Barcelona, 11th September 2022

Today the streets of Catalunya look diferent. Balconies has been decked out, Someting very special is goinig on – today is the: Diada de Catalunya -, Catalonia’s national holiday. La Diada is a day-long festival celebreted annually on 11th September. It commemores the fall of Barcelona during the War of Succession in 1714, and, alas, the subsequent loss of Catalan institutions and laws. 

Avui el carrers de Catalunya mostren un aspecte diferent. Els balcons s’han adornat. Quelcom especial està passant, i és que avui es la Diada de Catalunya. La Diada es un dia festiu celebrat anualment l’onze de setembre. Recorda la derrota de Barcelona durant la Guerra de Successió del 1714, i, desgraciadament, les consseqüències de haver perdut les institucions i lleis Catalanes.

Perhaps this is a fitting occasion to explain to you, who have come from all over he world, the historical significance of the Diada.

Pot ser ara una bona ocasió per explica-vos, als qui veniu de tot arreu, quin sentit històric té la Diada.

11th SEPTEMBER has become engraved in the Catalan consciousness as a symbol of the Catalan defeat on that day in 1714. It was the culminating event in a period of decadence that began with the union of the kingdoms of Aragon-Catalonia and Castile about two and a half century earlier. The fall of Barcelona in 1714 was a direct consequence of the War of Succession, which pitted England, Holland and Austria against France and Spain. After a series of mutual concessions and compensations, the two sides decided to sing the Treaty of Rastatt, thereby ending the war in Europe. Philip V, the King of Spain, earned international recognition.

l’Onze de setembre ha quedat gravat en la conssiència dels catalans com un símbol de la derrota Catalana del 1714, en què es culmina el procés de decadència iniciat desde la unió del regne catalano-aragonès amb el de Castella, dos-cents cinquanta i escaig anys abans. La rendició de Barcelona l’Onze de setembre de 1714 va ser una consseqüència directa de la Gerra de Successió, en què Anglaterra, Holanda i Àustria es van enfrontar a França i Espanya. Després d’una serie de concessions i compesasions mútues, els dos bàndols van decidir firmar el Tractat de Rastatt, amb el qual va acabar la guerra a Europa. Aleshores, Felip V, rei d’Espanya, va obtenir reconeixement internacional.

NEVERTHELESS, Catalonia decided to continue the war againts Philip V and threat of his absolutist manarchy. Without any outside assistance, Catalonia undertook a war of national survival in Barcelona. With only 10.000 men, the city put up heroic resistance againts an invading force of 40.000, but after Rafael Casanova, head councillor of the Consell de Cent (councill of 100), was wonded, the city surrendered to the Duke of Berwick, comander of the French and Spanish troops.

No obstant, Catalunya va decidir continuar la guerra contra Felip V i la seva amanecedora monarquia absolutista. Sense cap ajuda exterior, Catalunya va mantenir a Barcelona una guerra de supervivència nacional. Amb només 10.000 homes Barcelona va mantenir una heroica resistència front una força de 40.000. després de resultar ferit Rafael Casanova, conseller en cap del Concell de Cent, la ciutat es va rendir al duc de Berwick, general de les tropes franco-espanyoles.

Since the end of 19th century, the Diada have been commemored with floral tributes at the monument to Casanova. The Diada was totally prohibited after the Spanish Civil War (1936-1939). In 1976 a public celebration of the Diada was authorized, and more than 100.000 people assembled in Sant Boi de Llobregat, where Rafael Casanova is buried. In 1980 the Catalan Parliament declared 11th September an official holiday. In like fashion, since 1977, many organisations have established the habit of meeting and holding a political rally on the morning of the Diada, arround the Fossar de les Moreres.

D’ençà de final del segle XIX la Diada s’ha conmemorat amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova. La Diada fou prohibida després de la Guerra Civil Espanyola, (1936-1939). Al 1976 es fa ver una manifestació autoritzada i més de 100.000 persones es van reunir a Sant Boi de Llobregat on Rafael Casanova hi està enterrat. El 1980 el Parlament català va declarar festiva la data de l’onze de setembre. De la mateixa manera, de 1977 ençà monbroses organitzacions han estabert el costum de concentar-se durant el matí de la Diada, entorn el Fossar de les Moreres.

Have a good time and enjoy yourselves, because today is special!

Entrevista a la cap de colla de Tirallongues

 

ÀNGEL | Manresa, 8 març de 2022

ENTREVISTA a Olga Moyà Plans, Cap de colla de Titallongues de Manresa *

* Aquesta entrevista correspond a octubre de 2021.*

“El 16 de novembre de 2010 la UNESCO va declarar els castells 

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.”

Els castells són torres humanes amb més de dos-cents anys d’història que posen en valor la força, l’equilibri, el companyerisme i el seny. Formen part del patrimoni cultural català i són un símbol molt potent de la nostra identitat. Estar en una plaça, veient com mica en mica es va alçant el castell mentre sona la música de la gralla o el tabal de fons, realment posa la pell de gallina. Durant l’actuació, es viuen moments que et deixen sense respiració, esperant que l’enxaneta arribi a dalt, aixequi la mà i puguin descarregar el castell sense que ningú caigui.

Per conèixer una mica més aquest món hem entrevistat a l’Olga Moyà, cap de colla dels Tirallongues de Manresa perquè ens expliqui de primera mà l’història d’aquesta colla castellera i puguem endinsar-nos en aquest apassionant sector.

Quina és l’història de la colla castellera dels Tirallongues de Manresa?

Tot va comencar amb el boom dels castells l’any 1992, una colla d’amics de Manresa aficionats als castells, van decidir que volien montar una colla castellera a la ciutat. Al principi tothom els deia que estaven bojos, que seria molt difícil que una colla castellera tingués continuïtat tant allunyada de la zona tradicional. De fet, quan vam comencar ens deien els esquimals, ja que erem la colla més al Nord de Catalunya, pero tot i així, ells van decidir tirar endavant el projecte i 29 anys després encara som aquí, fent castells a Manresa i per tot el territori català.

Per què el nom de “Tirallongues”?

Buscàvem un nom original, que sortís dels habituals noms de colles com ara, xics, xiquets, nens, o simplement castellers de…, peró també es buscava un nom que estigués relacionat amb la ciutat. Així que buscant, buscant, va sortir el nom d’un antic joc típic de Manresa, que hi jugava la mainada. Consistia en perseguir-se els uns als altres i atrapar-se, al fer-ho s’agafaven de la mà i anaven formant una Tirallonga, vindria a ser com el joc de la cadeneta d’ara, l’unic que aquest anava acompanyat d’una cançó, la Tirallonga dels cossos Sants. Així que es va decidir que era un bon nom per la colla, Tirallonga, que al pasar-ho al plural, queda amb Tirallongues.

Qui forma part de l’organització?

A la colla, tothom hi té cabuda, pot formar-hi part qui vulgui, sempre i quan sigui una persona respectuosa i no porti problemes, però per la resta, no hi ha cap tipus de requisit. A la colla hi ha de tot, d’edats molt diferents, del més petit al més gran, gent alta, baixa, grassa, prima, forts, no tant forts, àgils i no tant àgils, tothom hi té cabuda. Si ets d’aquelles persones que per qualsevol motiu no pot estar a la pinya, pujar un Castell o tocar la gralla o el tabal, es busca una altra feina dins la colla, perquè pugui col.laborar i sentir-se partícep en tot moment.

Quin és el màxim castell que heu assolit?

Els nostres dos castells màxims que hem aconseguit descarregar són el tres de vuit i el quatre de vuit. Tot i que el Castell de màxima dificultat que hem portat a la plaça en una actuació és la torre de vuit amb folre, que només vam aconseguir carregar, ens va caure quan la canalla ja baixava.

Com veus el futur dels castells?

Crec que els castells, com a tradició, tenen el futur assegurat, és una activitat amb molta rotació de gent, així com també generacional, i mentre hi hagi gent disposada a implicar-se amb les colles, aquesta tradició continuarà molts més anys. Si ens referim al nivell de castells, crec que hem arribat a un punt, a on les estructures, potser no podran créixer gaire més d’alcada, però les colles ens reinventem i si no es pot pujar un pis més amunt, intentem afegir dificultat a un mateix Castell, d’aquesta manera es manté viu l’esperit de superació de cada colla i la del conjunt del món casteller.

Alguna anècdota divertida o interessant que recordis?

D’anecdotes n’hi ha moltes en una colla, però potser una de les mes explicades, per els veterans de la nostre colla, és la d’un enxaneta, dels principis de la colla, que era un xic poruc i no confiava gaire en ell mateix. Durant els assajos, aquest petit, no acabava mai de pujar fins dalt de tot del Castell i al baixar, l’únic que feia era mirar-se al cap de canalla, o cap decolla, i dir... “Avui he pujat una miqueta més”. Aquest mateix nano, a les actuacions, suposo que motivat pel moment de ser a placa, amb el públic, etc… sí que pujava tot el Castell, el carregava i descarregava, sencer, però també en moltes ocasions tant a la pujada com a la baixa l’anaves sentint que deia “no puc, no puc, no puc”, però entre no puc i no puc ja havia carregat i descarregat el Castell.

Observacions:

1:- Aquesta entrevista correspond a octubre de 2021.

2:- Aquesta entrevista correspond a la revista Pànxing.

3:- La revista Pànxing va publicar-la en el numero 276.

© Entrevista: Pànxing

© Fotos: Àngel